TrabajosFinDeGrado.es — TFG, TFM y Tesis Doctorales a medida desde 2014

TFG de Enfermería: ejemplos, temas y modalidades

Actualizado el Pedro Puente Gil

2137 trabajos fin de grado de Enfermería, reales y consultables

Trabajos defendidos y publicados en acceso abierto por 5 universidades españolas, de 2012 a 2026. Cada ficha incluye autor, director, año y metodología, y enlaza al PDF original en el repositorio de su universidad. Aquí no se aloja ningún trabajo ni se publican los de nuestros clientes.

2137 trabajos

  • El revoloteo de las mariposas. Propuesta de mejora en el cuidado de las personas con Epidermólisis bullosa

    Universitat de Lleida · 2026 · Mairena Betancourth, Astry Leonela · dirigido por Masot, Olga

    CC BY-NC-ND
    Ver resumen

    La Epidermólisis Bullosa (EB), conocida como piel de mariposa, es un grupo de enfermedades genéticas raras caracterizadas por una fragilidad extrema de la piel debido a una adhesión epitelial defectuosa. Esto provoca la aparición de ampollas y heridas ante mínimos traumatismos. Se distinguen cuatro tipos principales: EB simple, EB juntural, EB distrófica y EB Kindler, con distintos niveles de gravedad y afectación. Las lesiones recurrentes tienen un impacto significativo en la vida de las personas afectadas, condicionando su bienestar físico, emocional y social desde el nacimiento. Esta enfermedad altera la percepción del entorno y la interacción con él, generando una importante disminución de la calidad de vida. El objetivo de este trabajo es mejorar dicha calidad de vida mediante el diseño de un apósito en forma de guante que facilite la protección y curación de las lesiones. Para ello, se ha desarrollado una propuesta basada en una revisión bibliográfica y en el análisis de las necesidades de los pacientes. El diseño se plantea como una solución innovadora, funcional y centrada en la persona, con potencial de aplicación clínica. Se espera que contribuya a un mejor manejo de las ...

  • Efectividad de la simulación virtual mediante SIMOONS en la seguridad del paciente en estudiantes de enfermería: estudio de métodos mixtos

    Universitat de Lleida · 2026 · Diaby Sylla, Mariama · dirigido por Espigares Tribó, Gemma

    CC BY-NC-ND
    Ver resumen

    La seguridad del paciente es considerada prioridad mundial por persistencia de eventos adversos que se producen durante la atención sanitaria. Por este motivo, resulta necesario trabajar esta competencia desde la formación universitaria en enfermería, antes del contacto con el entorno clínico real. Este proyecto tiene como objetivo evaluar si la simulación virtual mediante SIMOONS mejora los conocimientos y las actitudes sobre seguridad del paciente en estudiantes de 2º curso del Grado de Enfermería de la Universitat de Lleida. Se plantea un estudio de métodos mixtos con diseño secuencial explicativo. La primera fase cuantitativa será experimental, multicéntrica y aleatorizada por conglomerados, con mediciones pretest y postest en 180 estudiantes de 2º curso de Enfermería de la Universitat de Lleida, distribuidos en dos grupos experimentales a) simulación virtual SIMOONS, b) simulación presencial MAES, y c) un grupo control de enseñanza tradicional. Se evaluarán variables de incremento de conocimientos sobre seguridad del paciente, actitudes mediante el cuestionario validado LSPSQ, métricas de SIMOONS satisfacción y usabilidad (SUS). La Fase 2 cualitativa se desarrollará mediante e...

  • Irregularitat dels horaris d’àpats en infermeres que treballen a torns i risc metabòlic: revisió sistemàtica

    Universitat de Lleida · 2026 · Duch Robles, Marta · dirigido por Cemeli, Tània

    CatalánCC BY-NC-ND
    Ver resumen

    El treball a torns és una realitat habitual en l’àmbit de la infermeria i pot afectar diferents hàbits quotidians, especialment pot alterar els horaris d’alimentació i afavorir patrons d’ingesta irregulars. L’objectiu d’aquesta revisió sistemàtica és analitzar l’evidència científica disponible sobre l’associació entre els horaris d’àpats irregulars i els marcadors metabòlics i cardiometabòlics en infermeres que treballen en torn nocturn o rotatori. Es va dur a terme una cerca bibliogràfica a les bases de dades PubMed, Scopus i CINAHL Plus. Després del procés de selecció, es van incloure 7 estudis que complien els criteris d’elegibilitat. Els resultats indiquen que la ingesta durant el torn nocturn, els àpats tardans i una major irregularitat del patró alimentari s'associen amb pitjors indicadors metabòlics, com alteracions en el control glucèmic, el perfil lipídic, la regulació hormonal i la composició corporal. Tot i això, l’evidència disponible presenta diverses limitacions, ja que predominen els estudis de tipus transversal i existeix heterogeneïtat en la manera de mesurar la irregularitat alimentària. Es conclou que calen més estudis longitudinals i assaigs clínics per confirma...

  • Creación de una herramienta interactiva para la comunicación emocional y terapéutica en oncología pediátrica

    Universitat de Lleida · 2026 · Llop Aguilar, Ainhoa · dirigido por Lavedán, Ana

    CC BY-NC-ND
    Ver resumen

    Los casos de oncología pediátrica, aunque poco frecuentes en términos poblacionales, representan un importante reto sanitario y social. Afortunadamente, la ciencia avanza a gran velocidad y la supervivencia del cáncer infantil es elevada en los países desarrollados. No obstante, a pesar de los avances en el ámbito biomédico, las mejoras en la dimensión humana del cuidado sanitario siguen siendo insuficientes. El papel de la enfermería es fundamental en la comunicación de malas noticias, así como en el acompañamiento durante el proceso de afrontamiento y comprensión de la información transmitida. Por ello, el objetivo principal de este estudio es la creación de una herramienta educativa e interactiva que sea de utilidad en la comunicación emocional y sanitaria en el proceso oncológico pediátrico, a través del modelo de intervención en salud “Intervention Mapping”. La evaluación de su eficacia se llevará a cabo mediante instrumentos de medición de la comprensión emocional y la adaptación. Dado que, en muchos casos, la información es transmitida por el personal sanitario a los progenitores o tutores legales, dejando en segundo plano a los niños y niñas, la herramienta que se presenta ...

  • DESCOBREIX-TE. Programa d’Educació per a la Salut emocional en adolescents davant la situació pal·liativa d’’un progenitor.

    Universitat de Lleida · 2026 · Bonet Ribes, Gemma · dirigido por Botigué, Teresa

    CatalánCC BY-NC-ND
    Ver resumen

    Adolescence is a stage of heightened emotional vulnerabiliy, especially when a parent is in a palliative care situation. This circumstance can lead to feelings of uncertainty, fear, and difficulties in emotional regulation amog adolescents, which are often insufficiently addresseed by the healthcare system. In response, the aim of this project is to design a Health Education program for young people aged 12 to 16 to improve their emotional well-being, encourage emotional expression, and provide coping strategies, highlighting te role of nursing. The methodology is based on the model “Elabora un programa en 8 etapas”, and a review of scientific literature on emotional impact and coping mechanisms, incorporating innovative resources such as gamification. The program, designed for the school setting in Lleida, includes participatory activities and digital support to work on emotional regulation and strengthen family bonds. In conclusion, these types of programs are both necessary and feasible, and nursing plays a key role in their implementation to promote healthy coping in challenging situations.

  • CreixSa: Disseny d’un model d’intervenció educativa per la prevenció de l’obesitat i el sobrepès infantil

    Universitat de Lleida · 2026 · Barbosa Costa, Cèlia · dirigido por Paraíso Pueyo, Elena

    CatalánCC BY-NC-ND
    Ver resumen

    Introducció: El sobrepès i l’obesitat constitueixen un problema de salut pública mundialment, a causa de la seva elevada prevalença i la llarga llista de complicacions associades. No obstant això, aquestes patologies en la població infantil es troben en el mateix punt, convertint-se en un focus d’atenció prioritari entre els professionals i les institucions de la salut pública. Factors com els hàbits alimentaris inadequats, el sedentarisme i l’entorn tant familiar com social influeixen directament en el desenvolupament dels infants. Per aquesta raó, l’educació per la salut esdevé una eina clau per promoure estils de vida òptims i prevenir aquestes condicions. Objectiu: Reduir la prevalença d’obesitat i sobrepès en nens de 5 a 8 anys, prevenint l’aparició de malalties associades a aquesta patologia. Metodologia: Mitjançant el model de les vuit etapes per al disseny de programes d’Educació per a la Salut, s’ha anat donant forma a la intervenció. Primerament, s’ha realitzat una anàlisi de la realitat amb revisió bibliogràfica en diferents bases de dades científiques i altres fonts oficials. Havent obtingut la informació necessària, s’han establert els objectius del programa, seguits d...

  • Formación del estudiantado de Enfermería en el afrontamiento de final de vida: Diseño de un programa de Educación para la Salud

    Universitat de Lleida · 2026 · Sánchez-Rico Belanche, Adriana · dirigido por Barallat Gimeno, Eva

    CC BY-NC-ND
    Ver resumen

    La atención a los pacientes en situación de final de vida y muerte constituyen una parte fundamental de la práctica enfermera. Sin embargo, muchos estudiantes manifiestan no tener las suficientes capacidades para abordar estos contextos clínicos, especialmente en lo que respecta a la comunicación terapéutica y la gestión emocional. Esta falta de preparación afecta tanto al paciente y su familia, como a la valoración que tienen los estudiantes sobre sí mismos como profesionales. Por tanto es necesario reforzar la comunicación terapéutica y la gestión emocional durante la formación del alumnado en Enfermería. Para ello se propone un programa de educación para la salud que contribuya a preparar mejor a los futuros profesionales, lo que a su vez conlleva una atención más segura, empática y centrada en la persona.

  • Nutrició, innovació digital i autocura de la Diabetis mellitus 1: proposta de millora d’una aplicació mòbil per a l’autogestió de la malaltia

    Universitat de Lleida · 2026 · Fernandez Janeiro, Helena · dirigido por Granado Casas, Minerva

    CatalánCC BY-NC-ND
    Ver resumen

    Introducció: La Diabetis Mellitus tipus 1 (DM1) és una malaltia crònica caracteritzada per una alteració en la regulació de la glucosa en sang. Requereix un control exhaustiu per part del pacient, que ha de fer una autogestió de la seva malaltia, basada en el control glucèmic, tractament amb insulina i tenint en compte la gestió nutricional i recompte d’hidrats de carboni. Actualment, existeixen aplicacions mòbils que ajuden a fer aquest seguiment, però s’han identificat carències pel que fa a l’abordatge nutricional i l’educació sanitària. Objectiu: Dissenyar una proposta de modificació d’una aplicació de salut existent per millorar el recompte d’hidrats de carboni, la gestió nutricional i l’ajust d’insulina en persones amb DM1. Metodologia: s’ha seguit el model de vuit etapes per a dissenyar un programa d’educació per la salut (EpS). Després de fer una anàlisi de la realitat, s’ha plantejat la intervenció, definint activitats que responguin als objectius plantejats. El programa es basa en una aplicació mòbil que incorpora intel·ligència artificial pel reconeixement d’aliments mitjançant una fotografia, càlcul automàtic d’hidrats de carboni i de la dosi d’insulina. L’avaluació es ...

  • Detecció del risc de lesions per pressió en població neonatal. Revisió sistemàtica de dues escales de valoració: escala Glamorgan i NSRAS

    Universitat de Lleida · 2026 · Cortada Giné, Judit · dirigido por Blanco Blanco, Joan

    CatalánCC BY-NC-ND
    Ver resumen

    El col·lectiu neonatal, sovint està ingressat en contexts hospitalaris amb l’objectiu de garantir assistència contínua a complicacions crítiques perinatals. Donada la immaduresa fisiològica; sorgeixen conseqüències clíniques com ara les Lesions Per Pressió (LPP). La integritat cutània representa un indicador de qualitat assistencial per la professió infermeria. La valoració clínica de les lesions tendeix a comportar cert grau de subjectivitat. És per això que, actualment, l’evidència científica dona suport a la importància d’establir criteris objectius com ara escales d’avaluació de LPP. Pels usuaris neonatals, s’han desenvolupat escasses escales pel risc de les LPP; majoritàriament, aquestes són adaptacions d’escales en població adulta. No obstant això, entre les més destacades, les que s’empren amb més freqüència són: Braden Q, Glamorgan i Neonatal Skin Risk Assesment Scale (NSRAS). En l’àmbit territorial de Lleida, especialment a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV); es fa servir l’escala validada NSRAS. Tanmateix, esdevé rellevant l’eina Glamorgan; una eina concebuda exclusivament per la població pediàtrica i neonatal, però encara no validada a Espanya.

  • Acompanyar fins al final. Millorar les competències en comunicació terapèutica durant el procés de fi de vida al servei de l’UCI. Programa d’Educació per a la Salut per a infermeres

    Universitat de Lleida · 2026 · Camps Pallàs, Maria · dirigido por Barallat Gimeno, Eva

    CatalánCC BY-NC-ND
    Ver resumen

    L’atenció al final de vida a les UCI requereix implementar les cures pal·liatives dins d’un servei altament tecnificat. Actualment, entre el 14-20% dels pacients d’UCI es podrien beneficiar de consultes de CP però persisteixen barreres i mancances formatives entre els professionals. A Espanya, només un 44% de les infermeres d’UCI ha rebut alguna formació de CP malgrat ser l’àrea hospitalària amb un nombre més elevat de defuncions. L’objectiu del treball és dissenyar un programa d’EpS enfocat a millorar les competències respecte a la comunicació terapèutica i al suport al pacient i a la família durant el procés de final de vida per a les infermeres del servei de l’UCI de l’HUAV. La realització del treball s’ha basat en el llibre Educación para la salud: elabora un programa en 8 etapas i la intervenció proposa tres sessions formatives amb l’objectiu de millorar els coneixements teòrics, identificar les necessitats dels pacients i/o les seves famílies i augmentar la confiança dels professionals. La creació d’aquest programa pretén augmentar els coneixements de les infermeres d’UCI sobre les cures pal·liatives i millorar les seves habilitats en comunicació terapèutica en situacions de ...

  • Projecte CONNECTA: Educació Familiar en Violència de Cites en Adolescents, un Disseny de Programa d’Educació per a la Salut

    Universitat de Lleida · 2026 · Duran Repes, Alba · dirigido por Paraíso Pueyo, Elena

    CatalánCC BY-NC-ND
    Ver resumen

    La violència en les relacions de parella adolescent (ADV) és un problema de salut pública que apareix cada vegada de forma més precoç. Comporta conseqüències a escala biopsicosocial, afectant així el desenvolupament dels joves, els quals sovint no saben identificar conductes abusives per manca d’experiència i tendeixen a reproduir els models de conducta del seu entorn més proper. La manca d’espais de diàleg afavoreix la normalització de relacions tòxiques i la confusió entre amor i control, aquest fet evidencia la necessitat de prevenció i educació des d’edats primerenques, amb especial implicació de les famílies, ja que són el primer entorn social del qual disposa l’adolescent. L’objectiu és dissenyar un programa d’educació per a la salut (EpS) adreçat als progenitors per millorar la comunicació, la detecció precoç, la gestió emocional i les habilitats parentals davant l’ADV. El programa s’estructura en set sessions i pretén proporcionar eines pràctiques als progenitors, remarcant la figura de la infermeria en els programes d’EpS com a forma preventiva de problemàtiques de salut.

  • Biblionatal: creació d’una biblioteca a la UCIN de l’HUAV. Programa de lectura en veu alta compartida per al desenvolupament lingüístic del nadó prematur

    Universitat de Lleida · 2026 · Maruenda Pedrós, Irina · dirigido por Lavedán, Ana

    CatalánCC BY-NC-ND
    Ver resumen

    És ben conegut que els nadons nascuts prematurament poden tenir diverses dificultats en el desenvolupament, és per aquest motiu que les UCINs es basen en models de Cures Centrades en el Desenvolupament (CCD) com el NIDCAP per reduir els estímuls ambientals i afavorir l’estabilitat neurològica i fisiològica del nadó. No obstant això, aquestes intervencions no sempre incorporen activitats específiques per a l’estimulació lingüística precoç. En aquest context, es planteja dissenyar un projecte d’innovació assistencial basat en una anàlisi de necessitats i en el disseny d’una intervenció estructurada focalitzada a la UCIN de l’HUAV amb l’objectiu de millorar el desenvolupament lingüístic del nadó. Es planteja com una proposta viable, de baix cost i de llarga durabilitat. Es preveu una millora del desenvolupament del llenguatge i un augment del vincle entre les famílies i el nadó.

  • Aplicació del model DOMINATE en el maneig d’una úlcera venosa: estudi d’un cas clínic

    Universitat de Lleida · 2026 · Mateu Falcó, Alba · dirigido por Blanco Blanco, Joan

    CatalánCC BY-NC-ND
    Ver resumen

    Aquest treball presenta un estudi d’un cas clínic centrat en el maneig d’una úlcera venosa. L’objectiu principal és analitzar la importància d’una valoració infermera estructurada i el seu impacte en la planificació de les cures. La recollida de dades s’ha dut a terme mitjançant els patrons funcionals de salut de Marjory Gordon, complementats amb l’aplicació de l’acrònim DOMINATE per a l’anàlisi específica de la ferida. A partir d’aquesta valoració integral, s’han identificat els principals diagnòstics infermers i s’ha elaborat un pla de cures individualitzat basat en les taxonomies NANDA, NOC i NIC. El seguiment clínic ha permès observar una evolució favorable de la lesió, amb millora dels paràmetres clínics i reducció del dolor. Els resultats posen de manifest que l’ús d’eines estructurades com el DOMINATE facilita el raonament clínic infermer, millora la presa de decisions i contribueix a una atenció més integral i sistematitzada del pacient amb ferides cròniques.

  • Diseño de programa de educación para la salud orientado a la diferenciación de las lesiones por presión vs, lesiones por humedad en profesionales no cualificados d el ámbito geriátrico residencial.

    Universitat de Lleida · 2026 · Casasnovas Ovejero, Clara · dirigido por Blanco Blanco, Joan

    CC BY-NC-ND
    Ver resumen

    Las lesiones cutáneas por presión y humedad son frecuentes en centros residenciales, con una prevalencia de entre 6 y 10%. Su identificación temprana es compleja, dadas las similitudes, lo que puede llevar a un manejo inadecuado. Se recomienda la formació n en este tipo de lesiones al Personal de Atención Directa, con el objetivo de mejorar la diferenciación y el cuidado específico de cada lesión, siempre supervisado por enfermería. El desarrollo de este proyecto permite aplicar competencias enfermeras en educación sanitaria, fortaleciendo conocimientos y habilidades, además de tener en cuenta el trabajo en equipo del personal de atención directa. La posible futura aplicación en el centro seleccionado podría contribuir a reducir las lagunas formativas del personal no cualificado, disminuyendo los riesgos iatrogénicos evitables.

  • Programa escolar de formació en suport vital bàsic en educació secundària obligatòria

    Universitat de Lleida · 2026 · Albets Pujol, Eulàlia · dirigido por Masot, Olga

    CatalánCC BY-NC-ND
    Ver resumen

    Aquest treball de final de grau se centra en el disseny d’un programa d’educació per a la salut dirigit a l’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria amb l’objectiu de millorar la resposta davant d’una aturada cardiorespiratòria. Aquesta última constitueix un problema de salut pública amb elevada mortalitat, agreujat per la baixa intervenció de la població. Davant aquesta realitat, el programa proposa una intervenció estructurada basada en el model en 8 etapes. La proposta educativa integra quatre activitats evolutives que combinen continguts teòrics amb pràctics i simulats. Es preveu que aquesta intervenció millori els coneixements, les habilitats pràctiques i la percepció d’autoeficàcia de l’alumnat. En conclusió, la incorporació d’aquest tipus de programes en l’àmbit escolar pot contribuir a augmentar la supervivència davant una aturada cardiorespiratòria i reforçar el paper de la infermera en la promoció de la salut comunitària.

  • Desbridamiento autolítico en lesiones por presión: análisis comparativo entre hidrogeles y apósitos hidroactivos

    Universitat de les Illes Balears · 2025 · Menéndez Capa, Alicia · dirigido por Carrero Planells, Alba Loreto

    CC BY-NC-ND
    Ver resumen

    [cat] Les lesions per pressió representen un gran repte per a la sanitat pública a causa de la seva alta prevalença i la complexitat en la seva cura. L’objectiu d’aquest treball és comparar l’efectivitat del desbridament autolític mitjançant l’ús d’apòsits hidroactius enfront dels hidrogels. Per a això, s’ha realitzat una revisió de la literatura publicada en anglès, castellà i portuguès durant els darrers 30 anys, utilitzant les bases de dades BVS, PubMed, CINAHL i COCHRANE. Es van incloure un total de 20 estudis. Tot i que no es va trobar cap publicació que comparés directament ambdós tractaments, l’anàlisi dels estudis seleccionats va permetre una comparació indirecta. Els resultats suggereixen que tots dos mètodes són eficaços, però els apòsits hidroactius presenten avantatges pel que fa al maneig de l’exsudat i la disminució de la freqüència de canvis. Tanmateix, calen estudis comparatius directes i amb una mostra més gran per confirmar aquestes conclusions.

  • Abordaje de la salud mental en urgencias hospitalarias

    Universitat de les Illes Balears · 2025 · Scott Belmonte, Alejandra · dirigido por Miró Bonet, Margalida

    CC BY-NC-ND
    Ver resumen

    [cat] MARC TEÒRIC: La salut mental és fonamental per al benestar general. A nivell global una de cada vuit persones pateix un trastorn mental. El servei d'urgències és el primer punt de contacte per a tots aquells amb una crisi de salut mental. El 5% de les visites a urgències a Espanya és per causes psiquiàtriques. OBJECTIU: Analitzar en l'evidència científica els principals desafiaments que enfronten els professionals sanitaris d'urgències hospitalàries en el maneig de crisis psiquiàtriques en entorns d'urgències hospitalàries i les estratègies adoptades per a garantir una atenció efectiva i segura als pacients amb trastorns mentals. METODOLOGIA: Es realitzo una revisió de la literatura efectuada en Pubmed, Cochrane Library, EBSCOhost i Biblioteca Virtual en Salut (BVS). Es van obtenir 266 estudis dels quals van ser seleccionats 20. DISCUSSIÓ: El maneig de crisis psiquiàtriques en urgències implica desafiaments emocionals, formatius, estructurals, clínics i culturals que afecten tant el personal com a la qualitat de l'atenció. Enfront d'aquestes dificultats, s'han implementat estratègies com la formació contínua, tècniques de desescalada, suport entre iguals, incorporació d'infer...

  • Aplicación de la inteligencia artificial en la detección precoz de factores de riesgo en consultas de enfermería de atención primaria

    Universitat de les Illes Balears · 2025 · Sánchez Astudillo, Nick Andrew · dirigido por Sansó Martínez, Noemí

    CatalánCC BY-NC-ND
    Ver resumen

    [cat] Títol: Aplicació de la intel·ligència artificial en la detecció precoç de factors de risc a les consultes d’infermeria d’atenció primària. Introducció: La intel·ligència artificial (IA) s’ha consolidat com una eina emergent dins de l’àmbit sanitari, amb aplicacions especialment rellevants en l’atenció primària i en la pràctica infermera. La seva capacitat per analitzar grans volums de dades de forma ràpida permet millorar la detecció precoç de factors de risc i optimitzar la presa de decisions clíniques. Objectiu: Avaluar l’eficàcia de les eines basades en intel·ligència artificial en la detecció precoç de factors de risc de malalties cròniques en pacients atesos a consultes d’infermeria, en comparació amb el cribratge manual tradicional. Metodologia: S’ha dut a terme una revisió sistemàtica de la literatura científica mitjançant les bases de dades PubMed i EBSCOhost. La cerca es va realitzar amb descriptors DeCS/MeSH i operadors booleans. Després d’aplicar els criteris d’inclusió i exclusió, es van seleccionar 22 articles publicats entre el 2020 i el 2025, centrats en l’àmbit de l’atenció primària infermera. Resultats: Es van identificar un total de 97 estudis. Després d’eli...

  • Sesgo de género en la atención enfermera: una revisión crítica desde la perspectiva feminista

    Universitat de les Illes Balears · 2025 · Bejarano Garrofé, Andrea · dirigido por Martín Perdiz, Antonia

    CC BY-NC-ND
    Ver resumen

    [cat] Introducció: L’equitat de gènere en salut és un objectiu prioritari dels sistemes sanitaris actuals. Tanmateix, diversos estudis evidencien la persistència de biaixos de gènere en la pràctica clínica, especialment en l’àmbit de la infermeria, una professió altament feminitzada però encara condicionada per estructures jeràrquiques i estereotips tradicionals. Aquest treball analitza com aquests biaixos afecten l’atenció, la formació i el desenvolupament professional del personal d’infermeria. Objectiu: Conèixer si existeix biaix de gènere en l’atenció infermera. Metodologia: Es va realitzar una revisió narrativa de la literatura científica mitjançant cerques bibliogràfiques a les bases de dades BVS, PubMed i Cochrane, complementades amb documentació acadèmica especialitzada. Es van aplicar criteris d’inclusió com l’actualitat, la rellevància temàtica i l’enfocament infermer, amb un total de 23 articles seleccionats. Resultats: Es van identificar pràctiques discriminatòries en la gestió del dolor, l’assignació de rols, la percepció del lideratge i les respostes institucionals davant les desigualtats de gènere. La sensibilització continua sent limitada, fet que reflecteix mancanc...

  • ¿Cómo influye la sexualidad en la calidad de vida de las personas mayores de 65 años?

    Universitat de les Illes Balears · 2025 · Parra Marín, Nadia · dirigido por Sebastián Hernández, Raquel

    CC BY-NC-ND
    Ver resumen

    [cat] Introducció: La sexualitat és un factor clau en la vida de les persones grans, tot i que sovint es deixa de banda a causa dels estigmes socials, prejudicis i creences errònies. Objectius: Analitzar la relació entre la sexualitat i la qualitat de vida de les persones grans, identificant els tabús existents i les intervencions que duen a terme els professionals sanitaris. Metodologia: S’ha realitzat una cerca bibliogràfica exhaustiva a les següents bases de dades: PubMed, CINAHL, OVID i Cochrane, seleccionant 23 articles rellevants. Resultats: En els estudis revisats s’identifiquen beneficis físics, emocionals i socials derivats d’una vida sexual activa en les persones majors. Tot i això, persisteixen els tabús i estigmes, i es detecta una escassa intervenció professional relacionada amb la sexualitat en aquesta etapa de la vida. Es proposen estratègies educatives, espais d’intimitat i un abordatge integral adaptat a les persones majors. Discussió: La sexualitat té un paper essencial en el benestar de les persones grans, encara que continua sent un tema poc tractat pels professionals sanitaris. La persistència de mites i tabús accentua la necessitat d’incloure la sexualitat en ...

  • La terapia cognitivo conductual en la mejoría clínica del paciente depresivo. El papel de enfermería

    Universitat de les Illes Balears · 2025 · Díaz Puche, Valeria · dirigido por Pades Jiménez, Antonia

    CC BY-NC-ND
    Ver resumen

    [cat] Introducció: La depressió és un dels trastorns mentals més freqüents actualment i, a més, es considera un dels més discapacitants, ja que afecta tant la salut emocional com el funcionament social i físic de les persones que la pateixen. El seu abordatge clínic ha evolucionat amb el temps, incorporant diverses estratègies terapèutiques orientades a alleujar els símptomes i prevenir les recaigudes. Entre aquestes intervencions, la teràpia cognitivoconductual (TCC) s’ha consolidat com una de les més eficaces i validades científicament. Per aquest motiu, el present treball se centra en verificar la seva eficàcia com a teràpia per a la depressió i en investigar el paper de la infermera com a eina terapèutica dins d’aquesta intervenció. Objectiu: Avaluar l’eficàcia de la teràpia cognitivoconductual en l’evolució clínica del pacient amb depressió. Metodologia: Per a l’elaboració d’aquest treball s’ha realitzat una revisió bibliogràfica utilitzant com a bases de dades PubMed i CINAHL Complete. Resultats: Es van trobar un total de 445 articles, que, després d’aplicar els criteris d’inclusió i exclusió, es van reduir a 25. D’aquest grup, un article estava duplicat. Finalment, per a l’e...

  • Uso de anticonceptivos hormonales y riesgo de desarrollar cáncer de mama

    Universitat de les Illes Balears · 2025 · Hernández Sánchez, Aroa · dirigido por Pol Castañeda, Sandra

    CC BY-NC-ND
    Ver resumen

    [cat] Introducció: el càncer de mama és el segon càncer més diagnosticat, influït per múltiples factors, entre ells els hormonals. Paral·lelament, l'ús d'anticonceptius hormonals ha augmentat, generant controvèrsia sobre la seva associació amb el risc de desenvolupar aquesta malaltia. Objectiu: analitzar l'associació entre l'ús d'anticonceptius hormonals i el risc de desenvolupar càncer de mama en dones en edat fèrtil. Estratègia de cerca: es va realitzar una revisió bibliogràfica d'estudis publicats entre 2015 i 2025 en anglès, espanyol i català en PubMed, EBSCOhost, BVS i Cochrane utilitzant els termes DeCS i MeSH i els operadors booleans següents: contraceptive agent, hormonal AND breast neoplasms. Es van seleccionar estudis realitzats en dones sanes de 19 a 44 anys relacionats amb el tema i objectius. Resultats: es van identificar 95 articles en les bases de dades, dels quals 54 van ser avaluats per títol/resumeixen i de 34 es va realitzar una anàlisi a text complet. Finalment, 20 articles van ser inclosos en la revisió. Conclusions: es va identificar una associació entre l'ús d'anticonceptius hormonals i un lleu augment del risc de càncer de mama, particularment en usuàries ac...

  • La fotobiomodulación en la cicatrización de úlceras diabéticas

    Universitat de les Illes Balears · 2025 · Batle Salva, Laura · dirigido por Martínez Andreu, Sonia

    CC BY-NC-ND
    Ver resumen

    [cat] La diabetis és una de les malalties cròniques més prevalents a nivell mundial. A Espanya afecta a 4,7 milions d'adults. Una diabetis mal controlada pot produir l'aparició d'úlceres diabètiques o dempeus diabètic. Aquesta complicació compromet directament a la qualitat de vida del pacient i el seu inadequat maneig pot resultar en l'amputació de l'àrea afectada. La fotobiomodulació, promou la regeneració tissular, reducció de la inflamació, modulació de la resposta, immunitària i alleujament del dolor. Per tant, l'objectiu del present estudi és avaluar l'efectivitat de la fotobiomodulació en l'augment de la cicatrització d'úlceres diabètiques, analitzant el temps de tancament, la reducció de la grandària i la qualitat del teixit cicatricial. Aquesta revisió s'ha realitzat mitjançant una cerca d'articles en les bases de dades Pubmed, EBSCOhost, Cochrane, Web of Science i BVS. Es van incloure un total de 17 articles, la majoria realitzats a Sud-amèrica, Àsia i Àfrica, predominant els assajos clínics aleatoritzats (ECA). Els estudis actuals suggereixen que la fotobiomodulació és una alternativa efectiva en l'acceleració de la cicatrització, reducció de l'àrea i profunditat d'úlcer...

  • El rol de la enfermera en la rehabilitación temprana de pacientes con soporte ECMO

    Universitat de les Illes Balears · 2025 · Oliver Rodríguez, Héctor · dirigido por Pol Castañeda, Sandra

    CC BY-NC-ND
    Ver resumen

    [cat] Introducció: El suport ECMO és una eina vital en cures intensives per a pacients amb fallida cardíaca o pulmonar. En l’entorn de UCI hi ha una immobilització prolongada que comporta diferents complicaciones físiques i psicològiques. Des del rol infermer cal plantejar la necessitat d’estudiar la rehabilitación precoç com a estrategia per millorar la recuperación funcional i la qualitat de vida d’aquests pacietnes. Objectiu: Avaluar l’impacte de les intervenciones d’infermeria en la rehabilitación precoç en pacientes sotmesos a ECMO. Estratègia dela recerca: Es va realizar una recerca bibliográfica en PubMed, EBSCOhost, BVS i Cochrane. Totes les recerques tenen com a límit els darrers 10 anys, excloent pacietnes pediàtrics i COVID. Resultats: Finalment s’hi varen incloure 26 articles. Discussió: És fonamental formar a les infermeres en tot el procés de l’ECMO, especialmente en les etapes finals com és el deslletament. Desenvolupar aquestes competències específiques i protocols estandaritzats millora els resultats clínics i redueix les complicaciones. Conclusió: La rehabilitación precoç liderada per infermeria en pacients amb ECMO és segura, eficaç i primordial per millorar el p...

Profesional de Enfermería atendiendo a una paciente hospitalizada
Fotografía: Direct Media

Un TFG de Enfermería no se vuelve sólido por incluir muchos términos clínicos. Debe mostrar qué problema de cuidados se estudia, por qué importa, qué método permite abordarlo y hasta dónde llegan los resultados. La pregunta «lactancia materna» todavía es un tema general; «efecto del apoyo enfermero iniciado en el posparto inmediato sobre la continuidad de la lactancia exclusiva» define una población, una intervención y un resultado que pueden investigarse.

Los ejemplos de esta página sirven para comparar decisiones y nivel de detalle, no para copiar un índice. Una revisión sistemática, un plan de cuidados y un programa de educación para la salud no comparten metodología. Incluso dos facultades que admiten la misma modalidad pueden pedir apartados, extensión y forma de defensa diferentes.

Cómo usar estos ejemplos

El buscador de arriba reúne trabajos fin de grado reales de Enfermería publicados en acceso abierto por universidades españolas. Cada ficha enlaza al PDF en el repositorio de origen, con su autoría, su dirección y su licencia. No alojamos ningún trabajo ni publicamos los de nuestros clientes.

Puede filtrar por tema clínico, por metodología, por universidad, por año y por idioma, y combinar varias opciones a la vez para acotar lo que busca.

Cómo distinguir un ejemplo útil de uno simplemente parecido

Prioriza trabajos recientes de tu facultad, modalidad y área. Después revisa la coherencia, no solo el diseño visual. En una revisión, pregunta si la búsqueda se puede reconstruir y si los criterios conducen a los estudios incluidos. En un plan de cuidados, comprueba si los diagnósticos y objetivos proceden de la valoración. En un programa de salud, busca un diagnóstico de necesidades y una evaluación, no solo sesiones y folletos.

Un TFG aprobado no se convierte por ello en una fuente metodológica. Puede contener decisiones discutibles o responder a una guía ya sustituida. Utiliza los ejemplos para calibrar alcance y presentación, y apoya el método en la documentación de la asignatura y en fuentes especializadas.

La primera decisión es la modalidad

La normativa de la Facultad de Enfermería de Toledo de la Universidad de Castilla-La Mancha, por ejemplo, contempla proyectos cuantitativos o cualitativos, revisión narrativa, revisión sistemática, caso clínico, plan de cuidados, intervenciones en salud y protocolos. Esta diversidad demuestra por qué no debe presentarse la revisión sistemática como formato obligatorio de Enfermería.

Antes de desarrollar el tema, prepara una ficha con la modalidad autorizada, la rúbrica, la extensión, el sistema de citas, las fechas y el producto de defensa. Si la guía exige una propuesta inicial, ese documento debe reflejar ya la relación entre pregunta, método y acceso a la información.

Revisión narrativa o sistemática

Una revisión responde con evidencia ya publicada. La narrativa puede ofrecer una síntesis crítica con un proceso de búsqueda más flexible. La sistemática preespecifica pregunta, criterios, fuentes, selección, extracción, evaluación crítica y síntesis. No basta con añadir un diagrama PRISMA a una búsqueda hecha sin protocolo.

La pregunta puede organizarse con PICO si estudia una intervención, pero otros marcos resultan más adecuados para experiencias, exposición, prevalencia o evidencia cualitativa. Las bases se eligen por cobertura. PubMed permite usar MeSH; el portal DeCS ayuda con descriptores multilingües de ciencias de la salud; CINAHL y Cuiden pueden aportar literatura específicamente enfermera; LILACS amplía la cobertura latinoamericana.

En la metodología deben aparecer las cadenas completas, la fecha, los límites, los registros recuperados, la deduplicación y el proceso de selección. La guía de revisión sistemática explica también riesgo de sesgo, doble revisión y síntesis sin metaanálisis.

Caso clínico y plan de cuidados

El caso clínico muestra razonamiento aplicado a una situación concreta. Una estructura posible recorre presentación, valoración, identificación de problemas, objetivos, intervención, evolución, discusión y limitaciones, pero la guía puede exigir un modelo de valoración y una organización diferentes.

NANDA International, NOC y NIC cumplen funciones distintas: diagnóstico, resultados e intervenciones. No son palabras que deban insertarse en todos los TFG de Enfermería. Si el centro las exige, la secuencia debe ser coherente: los datos de valoración sustentan el diagnóstico; el resultado dispone de indicadores y línea base; la intervención responde a la causa o necesidad; y la evaluación permite saber si hubo cambio.

Un error frecuente es elegir primero una etiqueta y forzar después los datos para que encajen. Otro es copiar un plan estandarizado sin distinguir lo que se observó en la persona. El lenguaje normalizado mejora la comunicación cuando representa el razonamiento, no cuando lo sustituye.

Si el caso procede de prácticas, no uses historias, fotografías o detalles clínicos hasta confirmar el procedimiento. Eliminar nombre y número de historia puede ser insuficiente si edad, diagnóstico raro, centro y fechas permiten identificar a la persona. Deben cumplirse consentimiento, confidencialidad, protección de datos y evaluación ética cuando corresponda.

Programa de educación o intervención en salud

Un programa no es una colección de charlas. Empieza por un diagnóstico de necesidades y define población, contexto, recursos y barreras. Después formula objetivos medibles, diseña actividades relacionadas con ellos y especifica cómo evaluará proceso y resultado.

Imagina un programa para reconocer signos de alarma durante el puerperio. El objetivo «concienciar a las madres» es difícil de evaluar. Sería más operativo definir qué signos deben identificar, en qué momento, mediante qué instrumento y qué conducta de consulta se espera. Las sesiones, materiales y evaluación se diseñan entonces hacia ese cambio.

La memoria puede incluir cronograma, presupuesto, indicadores, instrumento y plan de análisis. Si no se ejecuta, debe diferenciarse claramente qué datos son reales y cuáles son resultados esperados o criterios de evaluación futura.

Proyecto de investigación

El proyecto diseña un estudio que puede o no ejecutarse dentro del TFG. Debe especificar población, muestra, variables o categorías, instrumentos, procedimiento, análisis, ética, viabilidad y limitaciones. La metodología no se elige porque «cuantitativo parece más científico» o «cualitativo requiere menos personas», sino por el tipo de conocimiento buscado.

Antes de prometer datos de pacientes o profesionales, confirma permisos, reclutamiento y calendario del comité. Una encuesta distribuida sin muestreo ni instrumento válido no mejora por obtener muchas respuestas. En ocasiones, un protocolo bien desarrollado y no ejecutado es más defendible que un trabajo de campo incompleto.

Ideas de TFG de Enfermería que permiten acotar una pregunta

Las siguientes líneas no son títulos listos para entregar. Muestran cómo pasar de un área a una relación investigable:

ÁreaPosible pregunta o proyecto
GeriatríaIntervenciones enfermeras para prevenir delirium en personas mayores hospitalizadas
CrónicosEntrevista motivacional y adherencia en adultos con diabetes tipo 2
Salud maternaApoyo enfermero posparto y continuidad de lactancia exclusiva
Cuidados críticosPaquetes preventivos de lesiones por presión en pacientes con movilidad reducida
PediatríaIntervenciones no farmacológicas ante ansiedad preoperatoria infantil
PaliativosBarreras percibidas para integrar cuidados paliativos tempranos
Salud mentalProgramas de prevención de conducta suicida desde enfermería comunitaria
DocenciaSimulación clínica y autoeficacia del alumnado ante parada cardiorrespiratoria

Cada línea necesita una búsqueda preliminar. Si el campo tiene abundante literatura, delimita población, contexto, intervención o resultado. Si apenas hay estudios, comprueba sinónimos y decide con el tutor si conviene una revisión de alcance, una propuesta o un estudio primario.

Un ejemplo trabajado: prevención del delirium

Supongamos una revisión sobre intervenciones enfermeras para prevenir delirium en mayores hospitalizados. Primero hay que definir edad, unidades incluidas, delirium incidente, tipo de intervención y diseños elegibles. Después se eligen bases que cubran medicina y Enfermería, y se construyen estrategias adaptadas a sus vocabularios.

La tabla de extracción debería diferenciar componentes de la intervención, quién la aplica, intensidad, adherencia, herramienta diagnóstica, incidencia, duración de ingreso y eventos adversos. La síntesis no puede reducirse a «funcionó» o «no funcionó»: quizá los programas sean multicomponente, las unidades distintas y el riesgo de sesgo desigual. Esa heterogeneidad forma parte de la conclusión.

Póster y defensa

Si la facultad pide un póster, el objetivo no es encoger la memoria. Selecciona pregunta, método, resultado central y conclusión, y crea una jerarquía que se lea a distancia. Una tabla extensa suele necesitar convertirse en gráfico o mensaje visual. Pueden consultarse un póster de la Universidad de Navarra y un anexo de póster de la Universidad de Zaragoza para comparar soluciones, nunca como norma de diseño.

En la defensa prepara preguntas sobre tres capas: decisión clínica o de cuidados, método y límites. Debes poder explicar por qué elegiste esa población, qué información faltó y qué aplicación prudente tienen los resultados. La preparación de la defensa puede organizarse alrededor de esas decisiones en lugar de memorizar diapositivas.

Errores que empobrecen el TFG

Los fallos más frecuentes son mezclar modalidades, usar fuentes divulgativas como evidencia principal, describir una búsqueda que no puede repetirse, aplicar taxonomías sin conexión con la valoración y afirmar causalidad a partir de diseños que no la sostienen. También es problemático presentar resultados esperados como observados o tratar un instrumento sin validación como medida clínica.

Antes de entregar, comprueba que cada objetivo tenga un resultado y una conclusión, que cada tabla sea interpretada, que los límites moderen el alcance y que ningún dato clínico permita identificar a una persona.

Si necesitas delegar una parte o el proyecto completo, consulta el servicio de TFG por encargo para valorar modalidad, requisitos y fechas.

Si está cursando una residencia EIR

El trabajo desarrollado durante una residencia EIR no es un TFG ni un TFM. Se trata de un Trabajo Fin de Residencia vinculado a la formación sanitaria especializada, y sus requisitos pueden cambiar entre Matrona, Salud Mental, Enfermería Familiar y Comunitaria, Pediátrica, Geriátrica y del Trabajo. La guía de la unidad docente es el punto de partida.

Fuentes y recursos consultados

Otras especialidades sanitarias

Preguntas frecuentes

¿Qué modalidades puede tener un TFG de Enfermería?

Depende de la facultad. Entre las modalidades que aparecen en guías universitarias se encuentran revisión narrativa o sistemática, caso clínico, plan de cuidados, intervención o programa de salud, protocolo y proyecto de investigación. Cada una tiene estructura y evaluación propias, por lo que debe consultarse la guía vigente del centro.

¿Todos los TFG de Enfermería tienen que usar NANDA, NOC y NIC?

No. Estas taxonomías son pertinentes en determinados planes de cuidados y cuando la guía o el modelo docente las exige. Una revisión sistemática, un estudio cualitativo o un programa de educación sanitaria pueden necesitar otra estructura. Tampoco deben añadirse etiquetas de manera decorativa si no derivan de la valoración y los objetivos.

¿Se puede hacer un TFG de Enfermería sin recoger datos de pacientes?

Sí. Una revisión, un protocolo o un proyecto no ejecutado pueden desarrollarse sin obtener datos clínicos. Si se pretende trabajar con personas, historias, imágenes o información asistencial, hay que comprobar autorización, consentimiento, protección de datos y evaluación ética antes de iniciar la recogida.

¿Qué bases de datos se deben consultar?

No hay una lista idéntica para todos los temas. PubMed/MEDLINE, CINAHL, Cuiden, LILACS, Cochrane Library, Scopus o Web of Science cubren ámbitos distintos. Deben seleccionarse según la pregunta, el diseño y la disponibilidad del centro, adaptar la estrategia a cada interfaz y documentar fecha, cadena y resultados.

¿Qué tema de TFG de Enfermería es más viable?

El que puede delimitar una población, un problema relacionado con los cuidados, una intervención o fenómeno y un resultado evaluable con los recursos disponibles. La abundancia de bibliografía ayuda en una revisión, pero la viabilidad también depende de la modalidad, los permisos y el tiempo.