Ejemplos de TFG de Enfermería sobre neurología

86 trabajos fin de grado reales, defendidos y publicados por sus universidades en acceso abierto (ictus, esclerosis, Parkinson, epilepsia y daño cerebral). Cada ficha enlaza al PDF original en el repositorio de la universidad: aquí no se aloja ningún trabajo ni se publican trabajos de clientes.

De estos trabajos, 58 declaran su metodología en el resumen: 35 de tipo revisión bibliográfica, 11 de tipo programa de intervención, 7 de tipo revisión sistemática, 3 de tipo plan de cuidados, 2 de tipo protocolo de investigación. El resto no la especifica, así que no aparece clasificado.

• Ictus i territori, una bretxa assistencial en ple segle XXI: Revisió sistematitzada de la literatura

  Universitat de Lleida · 2025 · Companys Molins, Aina · dirigido por Canelles Seix, Maria Montserrat

  Revisión sistemáticaCatalánCC BY-NC-ND
  Ver resumen

  L’ictus és una malaltia temps dependent i una de les principals causes de mort i discapacitat al món. Aquest treball analitza si l’entorn de residència (urbà o rural) condiciona l’accés als tractaments especialitzats i les possibilitats de supervivència dels pacients amb ictus. Mitjançant una revisió sistematitzada de la literatura, s’exploren factors com la disponibilitat de recursos, la qualitat de l’atenció prehospitalària, la resposta del SEM, la distància als centres especialitzats i les desigualtats en els resultats clínics. L’objectiu és identificar diferències entre entorns i proposar estratègies per garantir una atenció equitativa.

• Abordatge de la síndrome del membre fantasma en els pacients que han patit una amputació: Revisió sistemàtica de la literatura

  Universitat de Lleida · 2024 · Aldosa García, Júlia · dirigido por Cambray Carner, Serafí

  Revisión sistemáticaCatalánCC BY-NC-ND
  Ver resumen

  Introducció: la síndrome del membre fantasma (SMF) es defineix com la percepció, de forma persistent, d’una part del cos que ha estat amputada. Aquesta dolència afecta entre el 50 i el 80% dels individus, i és descrita com una sensació punxant i cremant. El tractament encara és molt ampli i incert, i moltes vegades els pacients han de patir en silenci tot el que suposa aquesta afectació. Objectiu: conèixer l’abordatge més efectiu de la síndrome del membre fantasma. Metodologia: seguint la metodologia de Arksey i O’Malley es va realitzar una revisió sistemàtica de la literatura a les bases de dades PubMed, Scopus i Clinical Trials. Posteriorment es van definir uns criteris d’inclusió i exclusió, i es va dur a terme una anàlisi i una exposició dels resultats obtinguts. Resultats: es van obtenir un total de 13 articles després de filtrar-los segons els criteris establerts. El tractament farmacològic que va mostrar més beneficis va ser un d’un bloqueig nerviós perifèric amb Ropivacaïna al 0,5% durant 6 dies i l’ús de Gabapentina 900mg/dia durant 30 dies. Com a tractament no farmacològic es va trobar que la teràpia mirall redueix significativament l’aparició i la intensitat en les perso...

• Intervención de musicoterapia en personas con deterioro cognitivo en grado moderado-grave

  Universitat de Lleida · 2022 · Iglesias Morancho, Maria · dirigido por Barallat Gimeno, Eva

  Programa de intervenciónCC BY-NC-ND
  Ver resumen

  Introducción: El término demencia se usa para referirse a diferentes enfermedades, que habitualmente actúan de forma progresiva y afectan a la memoria, capacidades cognitivas y comportamentales e interfieren en la capacidad de las personas y en la realización de las ABVD. Las alteraciones del comportamiento son una parte integrada en la patología de la demencia, y pueden ser tratadas. Los trastornos conductuales tienen que tratarse de forma global, y los métodos de tratamiento deben ser farmacológicos y no farmacológicos. Objetivo general: El objetivo de este proyecto de investigación es conocer los beneficios de la intervención no farmacológica de musicoterapia en pacientes con diagnóstico de deterioro cognitivo en grado 5-6-7 según la escala GDS y que presenten sintomatología psicoconductual. Metodología: El presente proyecto de investigación es el diseño de una intervención de musicoterapia. Esta incluye sesiones formativas a los profesionales sanitarios y familiares antes y después de las sesiones de musicoterapia y unas actividades dirigidas a una muestra de 17 usuarios de la residencia Betula Alba, esta intervención tendría una duración de cuatro semanas. Conclusiones: Es nec...

• Convulsiones no epilépticas psicógenas desde el punto de vista de enfermería

  Universitat de Lleida · 2020 · Aragón Jiménez, Andrea · dirigido por García, Cristina; Torra-Bou, Joan Enric

  Revisión sistemáticaCC BY-NC-ND
  Ver resumen

  Antecedentes: Las crisis convulsivas no epilépticas psicógenas (CNEP) son unas reacciones psicológicas que se manifiestan a través de convulsiones y pueden confundirse con las crisis epilépticas, sin entrar dentro de su clasificación produciendo un error de diagnóstico y, por tanto, errores en el tratamiento y posibles comorbilidades. Esta patología está poco reconocida, siendo de destacar la escasa evidencia y estudios de calidad de los que se dispone actualmente. Objetivos: El objetivo de esta revisión sistematizada de la literatura es diferenciar entre las crisis convulsivas no epilépticas psicógenas frente a la epilepsia e identificar las pruebas y las características más relevantes para llegar a un buen diagnóstico de acuerdo con la literatura. Metodología: Se realizó una búsqueda sistematizada en bases de datos como PubMed, Scopus, Cinahl Plus, PscyInfo, Cochrane. Resultado: Se han seleccionado un total de 46 artículos de los cuales se han excluido según los criterios de inclusión y exclusión del estudio, 21 artículos. Finalmente se han empleado 25 artículos de los cuales 11 son revisiones sistemáticas, 1 estudio diagnóstico, 11 estudios de cohortes, 1 estudio cualitativo y 1...

• Intervenció per millorar la disfàgia, la qualitat de vida en pacients diagnosticats de Parkinson i la sobrecàrrega del cuidador

  Universitat de Lleida · 2020 · Fernández Rodríguez, Cristina · dirigido por Escobar Bravo, Miguel Ángel

  Programa de intervenciónCatalánCC BY-NC-ND
  Ver resumen

  Introducció: la malaltia de Parkinson és el segon trastorn neurodegeneratiu més comú i la seva prevalença augmenta amb l’edat. Aquesta malaltia provoca tremolor, rigidesa, bradicinèsia, disfàgia, entre d’altres, per tant, la qualitat de vida es veu alterada. Aquesta malaltia no només afecta les persones diagnosticades, sinó que també involucra als familiars, cuidadors i professionals que viuen i comparteixen experiències amb les persones afectades. Justificació: la disfàgia en pacients diagnosticats de Parkinson s’associa a comorbiditats com ara pneumònia i problemes nutricionals. Així doncs, utilitzar estratègies terapèutiques augmenta l’efectivitat en la deglució, augmenta la qualitat de vida i disminueix la sobrecàrrega del cuidador. Objectiu: avaluar l’efectivitat d’una intervenció d’educació per la salut per millorar la disfàgia i conseqüentment, disminuir la sobrecàrrega del cuidador i millorar la qualitat de vida en pacients diagnosticats de Parkinson, atesos al CAP Urbà d’Igualada. Metodologia: realitzar una cerca entre l’evidència científica actual sobre la relació amb la disfàgia, la qualitat de vida dels pacients i la sobrecàrrega dels cuidadors, per tal de crear un proj...

• ¿La hipertensión arterial en adultos de mediana edad es un factor de riesgo para desarrollar Alzheimer? Revisión sistematizada de la literatura

  Universitat de Lleida · 2019 · Ferrer Pardo, Noelia · dirigido por Rocaspana-Garcia, Mariona

  Revisión sistemáticaCC BY-NC-ND
  Ver resumen

  Introducción: La incidencia de la Enfermedad de Alzheimer (EA) está creciendo en los últimos años debido al envejecimiento de la población. La evidencia sostiene que los factores de riesgo cardiovasculares (FRCV) pueden favorecer su aparición, por lo que es necesario el estudio de la hipertensión arterial (HTA), que es el FRCV más prevalente, para valorar si es posible prevenir la EA a través de su control. Objetivo: Conocer si la HTA en adultos de mediana edad (45-64 años) es un factor de riesgo (FR) para desarrollar EA en la edad avanzada. Metodología: Se realizó una búsqueda bibliográfica avanzada en las bases de datos científicas PubMed, CINAHL y Scopus utilizando palabras clave en relación al objetivo planteado. A través de criterios de selección se eligieron los estudios incluidos en la revisión. La calidad metodológica de los estudios se valoró con la escala CASPe. Resultados: Se incluyeron 7 estudios de cohorte prospectivos de la población que realizaban un seguimiento durante 20 ± 17 años en centros de atención primaria (AP) a adultos con una edad media de 52,5 años. En estos estudios se estudió la relación de los valores de HTA y el tratamiento antihipertensivo de los par...

• Efectivitat dels programes d'entrenament de la memòria per previndre el deteriorament cognitiu lleu en persones grans sanes: revisió de revisions

  Universitat de Lleida · 2018 · Capdevila Miquel, Gemma · dirigido por Nuin Orrio, Carmen

  Revisión sistemáticaCatalánCC BY-NC-ND
  Ver resumen

  Realització d'una Umbrella Review per analitzar l'efectivitat dels exercicis mentals i/o programes d'entrenament de la memòria per previndré el Deteriorament Cognnitiu Lleu en persones sanes Introducció En els últims anys han aparegut diverses intervencions no farmacològiques destinades a prevenir el deteriorament cognitiu associat a l'edat, concretament els problemes de memòria, l'efectivitat de les quals no ha estat prou avaluada. Objectius Analitzar l'efectivitat dels programes d'entrenament de la memòria/exercici mental per previndré el Deteriorament Cognitiu Lleu. Analitzar els diferents mètodes per avaluar el risc de deteriorament cognitiu. Comparar els diferents programes d’entrenament de la memòria/exercicis mentals. Comparar els mètodes tradicionals amb l’ús de les TICs en funció dels resultats dels programes d’entrenament de la memòria. Metodologia Es va realitzar una recerca exhaustiva a diferents bases de dades (Pubmed, PEDro, CinahlPlus, Google Scholar The Cochrane Libray, Scopus). Es van incloure els estudis publicats des de 2008 que avaluessin l'efectivitat d'una intervenció cognitiva sobre la memòria en persones grans sense deteriorament cognitiu lleu ni demència, i...

• Proyecto de intevención para la mejora de la calidad de vida de pacientes que han sufrido un ictus a través de un programa formativo dirigido a sus cuidadores principales.

  Universitat de Lleida · 2018 · Calvo Calvera, Ares · dirigido por Gea Sánchez, Montserrat

  Programa de intervenciónCC BY-NC-ND
  Ver resumen

  El presente proyecto trata de demostrar la importancia de realizar un programa educativo para mejorar la calidad de vida de las personas que han sufrido un ictus, con la finalidad de dar respuesta a los problemas y complicaciones más comunes que derivan de esta patología. El objetivo principal de este proyecto es mejorar la calidad de vida de estas personas a través de un programa formativo dirigido a sus cuidadores principales. Las bases de datos que han sido consultadas para realizar la búsqueda bibliográfica han sido las siguientes, Crochrane Library, Pubmed, Dialnet, Google Scholar, Scopus, SEN, CINAHL. La población diana está constituida por cuidadores principales de personas que han sufrido un ictus, y que han sido ingresadas en la planta de neurología del Hospital Universitario Arnau de Vilanova (de ahora en adelante HUAV) durante el año 2017. La selección de los participantes se realizará en la planta de neurología, en la cual se les informará de la existencia del programa y la voluntad de ellos a participar en el estudio habiendo firmado, previamente, un consentimiento informado. El diseño metodológico seleccionado es el de un estudio analítico cuasi-experimental pre-post ...

• Control del nivel de fatiga en pacientes con esclerosis múltiple: adaptación de un enfoque mixto

  Universitat de Lleida · 2017 · Mazón García, Andrea · dirigido por Roca Llobet, Judith

  Programa de intervenciónCC BY-NC-ND
  Ver resumen

  Introducción: La Esclerosis Múltiple es una enfermedad inflamatoria, neurodegenerativa y autoinmune del sistema nervioso central con etiopatogenia multifactorial, que afecta predominantemente a adultos jóvenes y mujeres. La fatiga es uno de los síntomas más comunes de la esta patología y está asociada con una reducción de la calidad de vida de los pacientes que la padecen. Objetivo: Reducir el nivel de fatiga de los pacientes con Esclerosis Múltiple tratados en el Hospital de Barbastro a través de un programa de enfoque mixto basado en el entrenamiento físico y terapias psicológicas. Metodología e intervención: Se plantea una intervención multidisciplinar basada en un enfoque mixto según el programa TREFAMS-ACE, el cual engloba ejercicio físico, sesiones de terapia cognitivo conductual y sesiones de educación para la gestión de la energía. Se trabajará con una muestra aproximada de 100 pacientes en la consulta de neurología y la duración será de mínimo 3 meses y máximo 4. Durante la misma se recogerán los datos según la escala FSS y otra de satisfacción para posteriormente realizar el análisis de datos estadístico y el informe final. Conclusión: Encontrando y llevando a cabo método...

• Implicació de les infermeres en la terapia assistida amb gossos en pacients amb Alzheimer moderat

  Universitat de Lleida · 2017 · González Vega, Nerea del Mar · dirigido por Barallat Gimeno, Eva

  Programa de intervenciónCatalánCC BY-NC-ND
  Ver resumen

  Introducció. Amb l’augment de l’esperança de vida s’està produint un envelliment crònic de la població que suposa l’aparició d’una gran varietat de malalties degeneratives com ara la demència. L’Alzheimer, sent el tipus més freqüent està afectant a una gran part de la població que, en general, acaba sent institucionalitzada en les fases més avançades. Degut a la gran controvèrsia de l’eficàcia del tractament farmacològic, cada cop són més les alternatives no farmacològiques en el tractament d’aquesta patologia. Aquest treball es centra en la teràpia assistida amb gossos en pacients amb Alzheimer tipus moderat que es troben institucionalitzats en una residència de la ciutat de Lleida, de manera que, després de dos anys d’experiència amb teràpia assistida amb gossos en sessions realitzades per part l’associació ILERKAN, es planteja la introducció dels professionals d’Infermeria per a un millor seguiment i avaluació dels beneficis que aporta aquest tipus de teràpia no farmacològica. Aquests beneficis són bàsicament una reducció de l’estat d’ansietat i depressió, l’estimulació cognitiva, tàctil i de la marxa i equilibri, i un augment de la comunicació e interacció social. Objectius. Mi...

• Congelación de la marcha en pacientes institucionalizados y diagnosticados de la enfermedad de Parkinson

  Universitat de Lleida · 2017 · Rodríguez Castiblanco, Jesse Jefrey · dirigido por Escobar Bravo, Miguel Ángel

  Programa de intervenciónCC BY-NC-ND
  Ver resumen

  Introducción: la congelación de la marcha (CDM) es un trastorno de la locomoción que puede estar asociado a la enfermedad de Parkinson (EP), y se caracteriza por la aparición repentina de episodios de incapacidad para generar un paso completo, provocando que los pacientes tengan la sensación de tener los pies “pegados” al suelo, y que los arrastren al caminar. Justificación: la CDM es uno de los síntomas más incapacitantes del Parkinson, ya que acompaña a enlentecimiento de los movimientos y a los temblores típicos de la enfermedad. Pero además, la congelación genera una pérdida momentánea del equilibrio que provoca un riesgo importante de caídas. Las consecuencias de estas pueden ser graves e irreparables para la salud de estas personas, y afectan negativamente a su calidad de vida (CV), a la de sus cuidadores, familiares y profesionales que cuidan de su bienestar. Objetivo: reducir el número de caídas asociadas a la congelación, disminuir la severidad de los episodios de congelación y mejorar la calidad de vida percibida en pacientes institucionalizados diagnosticados de Parkinson, en un periodo de 12 meses. Metodología: evaluar la evidencia científica actual sobre la fenomenolog...

• Prevenció secundària dels factors de risc en pacients amb AIT per prevenir un debut d'Ictus - Revisió bibliogràfica

  Universitat de Lleida · 2016 · Barrera Giménez, Eva · dirigido por Jürschik, Pilar

  Revisión bibliográficaCatalánCC BY-NC-ND
  Ver resumen

  Objectiu: Valorar, mitjançant una revisió bibliogràfica, la necessitat i la eficàcia dels programes de prevenció secundària de AIT, basats en el maneig i control dels factors de riscs o condicions subjacents, en les persones que ja han patit un AIT, per a prevenir una recurrència o un debut d’ictus. Material i mètodes: S’ha realitzat una recerca bibliogràfica consultant diferents bases de dades durant els mesos de gener a l’abril del 2016. La cerca es va realitzar a les bases de dades Pubmed, Google Scholar i Cuiden. Resultats: Amb les estratègies de recerca realitzades en les bases de dades, el resultat ha sigut de 12 articles per a la consulta, però també s’han inclòs 4 articles que no s’han trobat directament amb les estratègies de recerca esmentades. Per tant per a la discussió s’han utilitzat 16 articles. Conclusions: El control de la hipertensió arterial mitjançant fàrmacs (IECAs + diürètics) disminueix el risc de patir una recurrència d’ AIT o debut d’ictus. L’exercici físic influeix en una restauració de la qualitat de vida, la milloria de la capacitat funcional i la disminució dels risc de patir una recurrència després d’un AIT, disminueix els nivells de TA, colesterol, tr...

• Proposta d'intervenció d'infermeria en el tratament de la bufeta neurògena del lesionat medul·lar

  Universitat de Lleida · 2016 · Miró Graus, Montse · dirigido por Jürschik, Pilar

  Programa de intervenciónCatalánCC BY-NC-ND
  Ver resumen

  Actualment, la lesió medul·lar continua essent una malaltia molt incapacitant i amb moltes complicacions. La complicació principal és la bufeta neurògena, aquesta es caracteritza per provocar una disfunció vesical i com a conseqüència la incontinència urinària. Per tractar la bufeta neurògena existeixen múltiples tractaments però, la majoria tenen altes probabilitats de desenvolupar més complicacions. Actualment, el tractament més acceptat i evidenciat que comporta menys complicacions i més beneficis és el sondatge vesical intermitent. Així doncs, l’objectiu principal d’aquest projecte és disminuir les infeccions urinàries a través d’un programa educatiu en el sondatge vesical intermitent net d’aquests pacients. Durant la intervenció es realitzaran diverses activitats com educació sanitària sobre la bufeta neurògena i complicacions, educació i aprenentatge en la tècnica de sondatge vesical intermitent net, higiene de mans, reeducació d’hàbits i ensenyament del diari miccional per tal d’oferir i instruir la màxima educació en la tècnica i els hàbits de vida per disminuir el problema principal, les infeccions del tracte urinari.

• Musicoteràpia en l'Alzheimer avançat: Proposta d'intervenció per disminuir els psicofàrmacs i el cost sanitari

  Universitat de Lleida · 2016 · Ramos Guzmán, María José · dirigido por Barallat Gimeno, Eva

  Programa de intervenciónCatalánCC BY-NC-ND
  Ver resumen

  La malaltia d’Alzheimer es caracteritza per el deteriorament cognitiu i per l’aparició de símptomes psicològics i conductuals, entre els que destaquen l’estat d’ànim i la conducta. A més de la teràpia farmacològica, s’utilitzen intervencions no farmacològiques per a tractar aquests símptomes, una d’elles és la musicoteràpia. Encara que hi hagi un gran deteriorament cognitiu, la resposta a la música es manté en les fases més avançades de la malaltia. El tractament amb musicoteràpia és beneficiós per a millorar alteracions conductuals, l’ansietat i l’agitació en pacients amb demència. El present treball proposa una intervenció que té com a objectius identificar els factors que fan que l’ús de fàrmacs sigui més fàcil que l’aplicació de qualsevol altra teràpia; sensibilitzar els professionals que treballen amb malalts d’Alzheimer avançat; i determinar si la musicoteràpia podria disminuir el cost sanitari d’aquests malalts per la reducció dels fàrmacs administrats pels símptomes anteriorment anomenats.

• Com millorar la qualitat de vida als pacients amb esclerosi múltiple (EM)

  Universitat de Lleida · 2016 · Visa Flequé, Anna · dirigido por Guitard Sein-Echaluce, Ma. Luisa

  CatalánCC BY-NC-ND
  Ver resumen

  L'esclerosis múltiple (EM) és un trastorn crònic del sistema nerviós central (SNC) caracteritzat per la pèrdua progressiva de mielina. Sol aparèixer en adults joves. Encara que avui en dia no existeix cap resposta curativa, si que hi ha opcions terapèutiques pal·liatives que alleugen la seva cronicitat. En aquest sentit, la millora de la qualitat de vida es avui en dia una qüestió de màxima importància. Al ser una malaltia variable e impredictible en les mateixes manifestacions simptomatològiques, existeixen alguns símptomes que s'observen amb una freqüència major, com és el cas de la fatiga, que és el símptoma més comú de la EM. L'impacte de la fatiga de la EM en la qualitat de vida de les persones es, per tant, considerable, ja que contribueix en la mobilitat e interfereix amb la sensació de salut física i mental dels pacients.

• Maneig dels símptomes psicològics i conductuals de la demència en persones institucionalitzades: disseny d'una intervenció de teràpia assistida amb gossos

  Universitat de Lleida · 2015 · Montañés Bernad, Danae · dirigido por Nuin Orrio, Carmen

  Programa de intervenciónCatalánCC BY-NC-ND
  Ver resumen

  L’envelliment de la població comportarà un gran augment en la prevalença de demències, i més en pacients institucionalitzats. Les repercussions de la malaltia, que no només afecten la persona, sinó també l’entorn sociofamiliar, fa que es consideri un problema de salut prioritari. En la majoria dels casos apareixen símptomes psicològics i conductuals (SPC), que són molt disruptius tant pel propi individu com el seu entorn, i s’associen a un empitjorament del pronòstic i una progressió més ràpida de la malaltia, a una disminució de la qualitat de vida i a la institucionalització. Habitualment, per alleujar el patiment i reduir aquest tipus de simptomatologia, s’utilitzen tractaments farmacològics. No obstant, la gran controvèrsia en la seva eficàcia i els efectes secundaris han fet necessària la cerca d’intervencions alternatives o complementàries. En el present treball es planifica i avalua una intervenció grupal assistida amb gossos en un centre residencial de Lleida amb l’objectiu de disminuir els SPC, i en conseqüència, millorar la qualitat de vida dels pacients institucionalitzats. La població diana seran residents que presentin trastorns psicològics i conductuals en qualsevol t...

• Proyecto del estudio de intervención de enfermería para el abordaje de la no adhesión al tratamiento farmacológico en pacientes diagnosticados de Enfermedad de Alzheimer familiar en estadio leve

  Universitat de Lleida · 2015 · Del Amo González, Eric · dirigido por Jürschik, Pilar

  Protocolo de investigaciónCC BY-NC-ND
  Ver resumen

  Objetivo: valorar la eficacia de una intervención de enfermería cognitiva-conductual en relación a la mejora de la adherencia terapéutica en pacientes, con enfermedad de Alzheimer familiar en estadio leve. Metodología: estudio cuasiexperimental con una muestra representativa de 132 pacientes, los cuales deben cumplir los criterios de inclusión. Estos pacientes serán divididos de forma aleatoria en un grupo control (de 66 pacientes), que seguirá el protocolo establecido por la Unidad de Trastornos Cognitivos y otro grupo experimental (66 pacientes), al que se les realizará una intervención que consta de educación sanitaria y talleres prácticos. La intervención se basará en una completa educación sanitaria y en diversos talleres prácticos y tendrá una duración aproximada de 2 meses. La recogida de datos se realizará antes, después y a los 6 y 12 meses de la intervención. Durante el estudio se medirán variables independientes como el nivel de adherencia, el conocimiento de la enfermedad o el avance de la enfermedad. Se realizarán 4 sesiones teóricas: ¿Qué es la enfermedad de Alzheimer?, ¿Cómo se trata la enfermedad?, importancia de la adherencia al tratamiento en pacientes con demenci...

• La Teràpia Assistida amb Animals com a tractament de la simptomatologia associada a la demència: disseny d’un estudi experimental

  Universitat de Lleida · 2015 · Gassó Jordán, Joana · dirigido por Botigué, Teresa

  Protocolo de investigaciónCatalánCC BY-NC-ND
  Ver resumen

  Introducció: El nombre de persones afectades de demència no para d’incrementar-se. Els afectats, a més dels símptomes cognitius i el deteriorament funcional, sovint pateixen simptomatologia psicològica i conductual associada. Conforme va avançant la malaltia aquesta simptomatologia associada provoca un increment en la càrrega dels cuidadors, que moltes vegades deriva amb la institucionalització dels pacients i el conseqüent augment de les despeses econòmiques. En l’actualitat, els tractaments farmacològics obtenen beneficis modestos en el tractament d’aquest símptomes, és per això que diverses institucions recomanen l’ús de teràpies no farmacològiques per al seu tractament. Dins aquest tipus de teràpies, la teràpia assistida amb animals pretén una milloria global del pacient. Tot i això, avui en dia no es disposa d’estudis amb el suficient rigor metodològic que permetin determinar l’eficàcia d’aquest tipus de teràpia. Objectiu: Dissenyar un estudi experimental que permeti avaluar l’eficàcia de la teràpia assistida amb animals en les persones afectades de demència tipus Alzheimer, vascular, frontotemporal i amb cossos de Lewy, i amb un deteriorament cognitiu lleu o moderat, de la re...

• Programa de actividad física en pacientes con esclerosis múltiple.

  Universitat de Lleida · 2014 · Casas Dueso, Esther · dirigido por Jürschik, Pilar

  Programa de intervenciónCC BY-NC-ND
  Ver resumen

  El siguiente proyecto tiene como objetivos valorar la efectividad de la práctica de un programa de ejercicios físicos dirigidos a pacientes con esclerosis múltiple (EM), evaluando la flexibilidad, coordinación y su calidad de vida, estado de ánimo y autonomía. La intervención se llevará a cabo mediante la creación de una guía práctica de diferentes ejercicios físicos según partes afectadas. La EM es una enfermedad del sistema nervioso central (SNC) en el que se diferencian dos partes principales: cerebro y médula espinal. Envolviendo y protegiendo las fibras nerviosas del SNC hay un material compuesto por proteínas y grasas llamado mielina que facilita la conducción de los impulsos eléctricos entre las fibras nerviosas. En la EM la mielina se ve afectada, se destruye y es reemplazada por un tejido cicatrizal, esclerosis, que distorsiona e incluso bloque la transmisión de los mensajes, causando así los síntomas propios de la enfermedad. Existen síntomas tanto físicos como emocionales y sociales. A grandes rasgos la sintomatología se relaciona con fatiga, debilidad, espasticidad, temblor, desequilibrio, síntomas sensoriales. Debido a la importancia de los síntomas físicos y la discap...

• Proposta d’una intervenció de Musicoteràpia en un grup de persones amb Alzheimer.

  Universitat de Lleida · 2014 · Navarro Aixalà, Victor · dirigido por Rius Tormo, Palmira

  Programa de intervenciónCatalánCC BY-NC-ND
  Ver resumen

  La Musicoteràpia ha estat al llarg de la història, i és actualment, una eina terapèutica que pot ajudar a que les persones que pateixen la malaltia d’Alzheimer conservin la percepció d’espai-temps i altres capacitats cognoscitives, es demori el curs del deteriorament cognitiu i l’aparició de trastorns conductuals, sobretot quan la malaltia es troba en una fase lleu o moderada. Aquest treball és una proposta de intervenció en una població reduïda de sis persones amb un MEC<19 punts o un GDS<5, de cinc sessions de Musicoteràpia d’una hora i mitja, mitjançant activitats actives (o expressives) com el diàleg musica, el cant col·lectiu, la dansateràpia i la improvisació musical; i passives (o receptives) com l’audició musical, la relaxació d’Schultz i el viatge musical. L’avaluació consta de les Escales de Qualitat del GENCAT, la Revised Memory and Behavioral Problems Checklist i una valoració subjectiva de la professional. Cal unificar l’avaluació sistemàtica de les intervencions amb Musicoteràpia per seguir investigant sobre el continu art-salut.

• Plan integral de enfermería para la atención domiciliaria de pacientes con enfermedad neuromuscular e insuficiencia respiratoria

  Universitat de Lleida · 2013 · Terán Pérez, Jimena · dirigido por Guitard Sein-Echaluce, Ma. Luisa

  CC BY-NC-ND
  Ver resumen

  Las enfermedades neuromuscualres son enfermedades neurológicas, de naturaleza progresiva, normalmente hereditarias cuya principal característica clínica es la debilidad muscular. Dentro de las enfermedades que causan problemas respiratorios, existen una gran variedad de enfermedades neuromusculares que comprometen la función respiratoria, las cuales pueden dividirse en enfermedades neuromusculares neuropaticas y miopáticas, además de poder clasificarlas según la evolución. Las ENM pueden comprometer el sistema respiratorio condicionando morbilidad respiratoria de intensidad y precocidad variable dependiendo del grado de afección de los músculos respiratorios y deglutorios, así como de otros factores como el estado nutricional o la capacidad de deambulación, todos ellos factores que pueden ser incluidos dentro de un programa de enfermería de atención a domicilio.

• La musicoteràpia per disminuir la depressió, l'ansietat i l'agitació en pacients amb deteriorament cognitiu lleu

  Universitat de Lleida · 2013 · Manau Flotats, Júlia · dirigido por Nuin Orrio, Carmen

  CatalánCC BY-NC-ND
  Ver resumen

  La Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l’envelliment actiu com el procés pel qual s’optimitzen les oportunitats de benestar físic, social i mental durant tota la vida amb l’objectiu d’ampliar l’esperança de la vida saludable, la productivitat i la qualitat de vida en la vellesa. He decidit centrar el tema del Treball de Final de Grau en la demència degut a l’augment de la població anciana del món que hi ha hagut durant aquest temps i el que es donarà en els pròxims anys a Espanya. És un problema de salut que hi és present en l’etapa de l’envelliment de les persones i que pel seu important impacte psicosocial i econòmic, se situa com un problema de salut pública prioritari a ser tractat.

• Programa de atención a pacientes con Esclerosis Lateral Amiotrófica (ELA): Información para el personal sanitario de los Centros de Atención Primaria

  Universitat de Lleida · 2013 · Visús Susín, Daniel · dirigido por Jürschik, Pilar

  CC BY-NC-ND
  Ver resumen

  Etimológicamente, esclerosis significa endurecimiento (skerós es "endurecmiento patológico" y osis, "enfermedad") y hace referencia al estado de la médula espinal en las fases avanzadas de la enfermedad. Lateral significa "al lado" y pone de manifiesto la ubicación del daño en la médula espinal. Por último, el término amiotrófica significa "sin nutrición muscular" y se refiere a la pérdida de señales que los nervios envían normalmente a los músculos. La Esclerosis Lateral Amiotrófica (ELA) es la enfermedad más grave de un grupo de dolencias que tienen síntomas similares y son conocidas como "enfermedades de motoneuronas": la Atrofia Muscular Juvenil o Enfermedad de Kugelberg Welander, la Atrofia Muscular Infantil o Enfermedad de Werdnig Hoffmann, la parálisis bulbar progresiva, la amiotrofia focal benigna, la esclerosis lateral primaria y la atrofia muscular espinobulbar o Enfermedad de Kennedy.

Otros temas de TFG de Enfermería

Volver a los ejemplos de TFG de Enfermería